El Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre, s’ha centrat aquest any en la prevenció del suïcidi. 

Cada dues hores i mitja, a Espanya es suicida una persona, una xifra que duplica els accidents de tràfic i superem en onze vegades els homicidis. Tres de cada quatre són homes. Segons l’OMS, el 79% dels suïcidis es produeixen en països d’ingressos baixos. 

Els experts parlen obertament que les retallades en sanitat afecten sobretot a la salut mental. Necessitem un programa de prevenció en l’àmbit estatal. Moltes comunitats autònomes que disposen de programes propis són deficitaris en mitjans econòmics i humans. 

La nostra societat genera expectatives moltes vegades no satisfetes, el que causa frustració, depressió, estrès, ansietat… Hem de començar per la prevenció a les escoles, parlant amb els nostres joves, addictes o no a substàncies, dels efectes que aquestes tenen en les seves vides, de la necessitat de reorientar-los a una millor i més directa responsabilitat dels seus actes. Es tracta d’un procés de maduració que no només inclou el sistema educatiu, sinó a la família com nucli principal de convivència i valors. 

Moltes vegades, apareixen senyals d’alarma, detectar-les és primordial. Un sistema d’alerta que inclou escoles, família i sistema sanitari públic de qualitat, evitaria moltes de les morts produïdes pel suïcidi. Una salut mental reconeguda, ben dotada i amb professionals qualificats, seria la millor eina de prevenció i contenció del suïcidi. 

Negar que les retallades són part del problema, és negar la realitat del suïcidi, vinculat a una manca de seguiment i tractament d’aquestes persones. La justícia social passa sempre per una sanitat de qualitat. 

Necessitem fer una reflexió sobre el nostre sistema sanitari, qualsevol millora en el seu finançament, serà una millora en la salut de la ciutadania. Més i millors medis per a lluitar per una sanitat que, lamentablement, disposa cada vegada de menys recursos i genera unes llistes d’espera inassumibles per a una societat democràtica i socialment justa. 

Qualsevol inversió en la sanitat pública és una inversió de futur. No als cants de sirena de la sanitat privada, un negoci de pocs, per a benefici de pocs. La sanitat pública universal i gratuïta és la millor eina per a una justícia social àmpliament demandada per la ciutadania. 

Com a Secretària de Salut del PSC de Terrassa, no defalliré en la meva lluita de millora de la salut dels meus conciutadans, justícia social, sanitat universal i gratuïta.