Terrassa

Treball Infantil, Món Global

  • Àlex Pérez Puntí -
  • Actualitzat:
  • Creat:

Al món 218 milions de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys estan ocupats en la producció econòmica. D'aquests 152 milions són víctimes del treball infantil i gairebé la meitat estan en situació de treball infantil perillós.

Concentrant-se gairebé la meitat al continent africà. Són dades de la Organització Internacional del Treball.


A casa nostra, Europa, partim d’una revolució industrial en la que tot s’hi valia per la producció. Les famílies eren ocupades com a força de treball en funció de la seva edat, destreses i capacitats. Explotats al màxim en favor de la productivitat. Han passat ja molts anys i poc a poc el nostre model de societat i teixit productiu ha anat evolucionant. Ens hem adonat de la importància de generar una societat moderna, respectuosa i inclusiva. Aquesta societat es basa en la capacitat d’oferir a tots els seus membres les mateixes oportunitats de desenvolupament personal, familiar i social per tal de generar persones amb qualitat de vida, de treball i de salut. Un model de societat de benestar en tots els aspectes de la persona al llarg de la seva vida. Per tant, hem estat capaços d’entendre l’infant, els adolescents i els joves com a persones en desenvolupament que esdevindran el futur de la nostra societat.


Actualment el món està immers en un procés de globalització, però només entès des del punt de vista econòmic i productiu. Des del primer món oblidem que pràctiques com el treball infantil se segueixen utilitzant a països que, com tendim a anomenar, estan “en vies de desenvolupament”. Però aquest desenvolupament que proposem és únicament econòmic, costi el que costi. Obviant tots els aspectes socials que ens han fet avançar cap a un model de societat just, respectuós i que valora les persones en tots els seus aspectes.
Aquí, a Terrassa, no entendríem la contractació de nois o noies en edat escolar. Posaríem el crit al cel i demanaríem responsabilitats a tots els estaments per permetre una situació similar. Però que passa quan aquesta situació es dóna lluny, fora de Terrassa, de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. Ens posem les mans al cap, ens indigna, ens commou i ens solidaritzem. Però demanem responsabilitats? Quan el problema transcendeix les nostres fronteres ja queda molt lluny, prenem distància i tendim a pensar que no hi ha res a fer.
A la nostra societat hem estat motor de canvi, d'evolució i de millora social. Ara aquest motor ha de mirar més lluny, fora de les nostres fronteres. Hem de prendre consciència que aquest moviment de globalització no només s'ha de pensar en clau purament econòmica. S’han de globalitzar també els valors de la nostra societat del benestar en la que el respecte per la infància i els seus drets esdevenen un actiu social de gran valor. S'ha d’oferir canvi i evolució per buscar la millora i progrés social, perquè només així serem capaços d'assolir un món més just.


En la nostra individualitat està la capacitat de decidir el que volem, si tolerem el treball infantil o no. Actuant amb responsabilitat i coherència, decidint si participem o no de la compra de productes o serveis vinculats a empreses que utilitzen els infants com a força de treball.


En la nostra col·lectivitat està la capacitat d'instar als nostres governs, tant estatals com europeus, a prendre  determinacions i comportaments compromesos, a establir un model de globalització que exporti els valors de la nostra societat, a comprometre's  amb un món on els nens i nenes puguin fer allò que els toca fer: ser nens.
No entenc el treball infantil en el meu barri o ciutat. No entenc el treball infantil al meu país. No entenc el treball infantil a Europa.  No vull entendre el treball infantil al Món.