Terrassa

Terrassa no es veu prou neta? Segona part

  • Actualitzat:
  • Creat:

Article de la companya Carlota Menéndez.

Ja fa uns mesos em vaig atrevir a fer un escrit on exposava les meves reflexions davant la queixa constant de que Terrassa està bruta. Escoltar sempre la mateixa queixa em va portar a reflexionar sobre el meu comportament en quant a la evacuació de les meves escombraries. Vaig identificar a la meva rutina certs comportaments incívics que òbviament ja he modificat, però continuo treballant per a fer-ho cada vegada millor. Han passat uns quants mesos i continuo escoltant la mateixa queixa i també continuo veient el mateix incivisme, en alguns casos petits incivismes i en altres casos grossos incivismes, doncs no és el mateix deixar una capsa sense esmicolar al peu del contenidor de cartró que deixar sis matalassos al carrer o tots els mobles d’una vivenda. No obstant, penso que per sort aquests comportaments incívics venen d’una petita part de la població, ja que la majoria ho intentem fer correctament, doncs si no fos així imagineu-vos com viuríem.

Per tenir una Terrassa més neta cal actuar per millorar els nostres hàbits i també cal actuar per millorar els dels altres, i això s’aconsegueix no guardant silenci quan observem comportaments incívics. El silenci és acceptar, és permetre, és consentir i el que hauríem de fer és actuar de la mateixa manera que actuem avui dia quan veiem que algú maltracta a una altra persona o a un animal o vol malmetre el patrimoni del nostre veí. Cal fer el mateix, trucar al mateix numero, doncs l’Ajuntament disposa de mecanismes per a que qualsevol de nosaltres ens puguem desfer de manera correcta de tot allò que ja no necessitem. Si no ho fem així difícilment la societat s’impregnarà d’allò que no es pot fer.

Bé, dit això, el que m’ha portat a fer aquesta segona part és posar sobre el paper dos fets que embruten molt Terrassa i que a mi m’afecten molt (sobretot un d’ells), i espero que a més gent també. Uns fets que depenen totalment de nosaltres, de les persones, que no és culpa ni de l’empresa, ni de l’Ajuntament, ni de l’Alcalde, ningú té la culpa, només nosaltres.

Un d’aquests fets són les escopinades. Pot semblar una marranada parlar d’aquest tema en un escrit, els meus fills m’han dit que sí, però la realitat és que és un tema molt fastigós i que afecta molt a la netedat de la ciutat. Quan passejo per la meva ciutat haig d’anar esquivant-les i quan passejo amb la meva gossa haig d’anar esquivant les meves i les seves. Netejar una sabata amb una caqueta de gos fa molt de fàstic però netejar una sabata en la que hi ha una escopinada enganxada encara fa més fàstic.

Fa temps que observo i penso sobre aquest fet i no trobo cap explicació lògica, no sé si deu haver alguna explicació científica que justifiqui aquest comportament, ho dubto però podria ser. Possiblement sigui que la persona que ho fa es pensi que viu en un wéstern (i no a Terrassa) o simplement vol emular a certs ídols sense ser conscient del que realment està fent, no ho sé. El que sí sé és que embruta, i molt, i la solució és molt fàcil, barata i senzilla, un mocador, un trist mocador, bé de paper o de roba, és igual. Utilitzar un mocador farà que els carrers estiguin més nets i que una part de la població puguem caminar sense observar el terra contínuament i desitjar una bona pluja que ho netegi tot.

L’altre fet vinculat amb la no netedat de la ciutat i dels carrers són els xiclets. Algú s’ha fixat en la quantitat de xiclets enganxats al terra?. Només cal passejar per la Rambla mirant al terra per adonar-se de la quantitat de xiclets que hi ha llançats, escopits. És veritat que no fa tant de fàstic doncs ja estan enganxats i no es desenganxen, però es brut i fa brut. Com és possible que algú deixi anar tant lliurament el seu xiclet? No conec a ningú que a casa seva expectori i ho deixi anar allà on estigui, ni ningú que a casa seva llenci el xiclet allà on estigui, aleshores, sant tornem-hi, per què al carrer sí?. Malauradament la pluja no neteja els xiclets i per tant, cal gastar uns diners addicionals que es podrien fer servir per altres coses més profitoses per la ciutat i ciutadania.

Si volem una ciutat agradable necessitem una ciutat ordenada i neta, i neta en tots els sentits. En la que no hi hagi al carrer escombraries llençades de qualsevol manera i en la que passejar no sigui anar sortejant obstacles, escopinades, xiclets, caquetes de gos i altres. Molt sovint penso en els cotxets del nens, en els carros de la compra o en les persones que fan servir cadires de rodes per desplaçar-se, doncs no només tenen que superar alguns obstacles arquitectònics que encara queden, si no que també han d’anar atents, súper atents, per esquivar els diferents obstacles que el mal comportament d’algunes persones deixen al carrer. En definitiva que el simple fet de moure’s per la ciutat es converteix en un fet gens agradable, més aviat complicat, una mica fastigós i incòmode.